La casa del cel

Enric Barbat

Creix un arbre vora un riu
el silenci es fa furtiu
un ocell hi posa casa

vola el pensament
sota el cel lluent
amb ales de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel

rossinyol que ja ets francès
de tant anar i venir de França
d'un bell vol se'n fa un viatge

mares del terrós
feu bullir l'arros
torna el bec de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel

surt el sol i és de bon to
caloreta del senyor
quin rau rau em fa la panxa

riuen els sentits
gai em surt el crit
amb el so de plata

i és que estic borratxo
txo, txo, txel
és la meva casa
la casa del cel