La cançó del pintor
Fer un viratge per un estúpid “rimatge”,
vull dir un “rivatge” per un miratge,
no un miratge per un viratge.
En fi, mai de la vida, jo tiro pel dret.
I prenc el cotxe, necessito una estoneta.
Asseure’m en un tronc d’un revolt un tant feréstec.
Tres filtres té el cigarro, el món no és un cagarro.
Penso i penso i m’ho repenso, penso i no m’ho acabo.
I alço la vista i un juganer núvol transforma un ferotge ós que s’acosta, de fusta i espanta un esquirol, amb un xiscle.
Vols dir? Ho veus? Renoi! Altra vegada un miratge.
Què t’havia dit jo? Aquest paio és que m’encanta!
Fer un viratge per un estúpid “rimatge”,
vull dir un “rivatge” per un miratge,
no un miratge per un viratge,
En fi, mai de la vida, jo tiro pel dret.
I ho tinc decidit, a seguir amb la meva vida.
M’estaré al parc tres horetes, deixa’t estar de punyetes.
I li compro una camisa i atendré com cal la Lluïsa.
Però si no em deixa cap nota, rondino com una idiota.
I amb talls precisos el serrell deixo recte i deso en una carpeta milions de mostres que certifiquen que ell m’estima.
Vols dir? Ho veus? Renoi! Altra vegada un miratge.
Què t’havia dit jo? Se me’n va la castanya.
Vols dir? Ho veus? Renoi! Altra vegada un miratge.
Què t’havia dit jo? Aquest paio és que m’encanta.
