La cançó de Paul i Joanne
Gira a poc a poc el cap i mira
tot el que hem construït amb els nostres dits.
El fang no és indestructible
però l’hem pastat amb força i amb desig.
Pensa en tot allò que ens envoltava
i ha anat cremant, sense avís, a cada pas.
Hem sobreviscut a la riuada dels grans paranys.
Saps que la clau de les nostres vides
és omplir de tendresa cada gest senzill?
Matarem els monstres que ens dominen
i ens evoquen les derrotes que hem patit.
Sempre he intentat ser el viatge,
mai he volgut ser només l’acompanyant.
Hem aconseguit que l’equipatge tape els forats.
Sempre he sabut que al final no hi ha res transcendental.
Vull que si canvia el compàs em sorprenga ballant al teu costat.
Al cor de la ciutat que ens ha vist passar, que ens ha dit:
‘Saps que la clau de les nostres vides
és omplir de tendresa cada gest senzill?’
