La Capu
Amb dues trenes d’or i una caputxa vermella.
Amb un cistell tot ple de coques i de galetes,
com cada matí, surt de casa amb el cor embogit
i l’entrecuix humit, plena d’amor pel seu llop.
Tothom que la coneix es pensa que n’és donzella,
però un ferotge amant fa mesos que la festeja.
I ella bull de desig quan el veu entre els pins
amb el seu gran garrot empinat del tot.
Entre flors de colors, se senten gemecs d’amor.
Entre pins i estornells, dos cossos fets un cabdell.
La Caputxeta i el llop, la Caputxeta i el llop.
La Caputxeta i el llop, la Caputxeta i el llop.
En un clar al mig del bosc viu una dona velleta.
Que, com cada mati, espera a la Caputxeta.
Quan la veu arribar amb un cigar a la mà
i un somriure radiant, sap que ha anat tot bé, avui també.
Reviu uns grans moments, coneix molt bé aquesta història.
Mirant al seu voltant li ve tot a la memòria.
Quan com cada matí, sortia de casa amb el cor embogit
i l’entrecuix humit, plena de desig.
