La caputxeta roja
Sus del camí que menava a Custoja
Se n'anava la Caputxeta roja
Sota el seu braç balançava un cistell
Amb un pot de mantega i un tortell
Tot caminant com travessava un bosc
D'una mata li sall quelcom de gros
Era un llop negre com una ximeneia
Un llop de lluna vella
"Tinguis pas por, jo són un amic teu
On vas, fill meu ?"
- "Vaig a portar espertinar a la memé
Avui li vull fer pler"
El llop li diu que ell també hi vol anar
I se fa explicar on s'està.
Cada un se pren un camí diferent
Per veure el que irà més rabent
Ja que s'havia llestat el més curt
L'animal fa primer ben segur
Davant la porta de la pobra padrina
S'exclama d'una veu fina:
"Obriu memé que vos porti el cistell
Mantega i tortell"
- "Tira el forroll, la porta s'obrirà
Ja ho sabes com se fa"
I mentrestant pel camí perillós
Caputxeta cantava cançons
Saltant, ballant, agafant parpallols
Cullint avellanes pels esquirols
Quan va arribar, el sol ja era acotxat
Feia nits, tot era tancat
Cop de cridar i de tustar ben fort
Dedins tothom semblava mort
Cap a la fi passa un ull pel forat
Mireu l'atrocitat
Sus del seu llit la memé tota nuda
Dormia amb el llop
Què haguésseu fet dins d'un cas tan pelut
Caputxeta, carall va fer un bot
Escampillant la mantega i el tortell
Caiguent de culs dins del cistell
Depí aquell dia els llops van pagar car
Avui n'hi ha pas pus cap
I van fer inscriure la padrina salvatge
Al club del truasieme atge.
