La cartera
He perdut la cartera,
cosa normal i em desespera
Ja ho deia la iaia,
un dia perdràs el cap,
i el cap em va perdre en a mi.
Se m'ha escapat la cartera,
corre que corre que accelera
Entre roba bruta i cartes per obrir,
la iaia dormia sobre d'un coixí.
He perdut la cartera,
no sé on són les cartes d'hisenda
Ni targes de crèdit ni carnet d'identitat,
pregunto a la iaia si les ha trobat!
La meva iaia té sordera
i ara per la telenovel·la,
ella em contesta que si que l'ha vist;
la cartera és al primer pis!
-"Mira xiquet, t'has fet un homenet,
comença a ser hora que trobis xicota!"
-"No busco xicota, no busco compromís,
només preguntava si la cartera heu vist!"
Ara veig la cartera,
corriendo sube la escalera,
¡Corre que corre, que corre que va,
la cartera me viene a buscar!
"Ding-dong" el timbre han picat,
la iaia s'ha aixecat, sota el coixi la cartera he trobat,
al replà de l'escala una noia em fa firmar,
era la cartera... la cartera.
Eva, Eva la cartera, passa corrents amb una vespa
corre que corre que accelera.
Autor(es): Balles
