La ciutat de Nàpols
A la ciutat de Nàpols ha ha una presó;
Hi ha vint-i-nou presos que canten la cançó.
La Dama està en finestra escoltant la cançó;
Els presos se'n temeren, ja no cantaren, no.
-Per què no cantau presos, per què no cantau, no?
-Com cantarem, senyora, si estam dins la presó,
Sens veure sol ni lluna, just per un finestró?
La dama condolida va acudir a son senyor;
-Dels presos que allà canten, diagu què en fareu vós?
-Demà será dissabte, los penjaran tots.
-Pare, lo meu bon pare, no em mateu l'aimador!
-Ma filla Margalida, será el primer de tots!
-Pare, lo meu bon pare, a mi penjau-me i tot!
Autor(es): Popular
