La catedral de joglaria
S'alça una catedral
al peu d'aquest tossal.
S'invoca Joglaria,
l'arrel més fonda
de l'olivera.
Tot just quan surt el sol
ja sona el flabiol,
des de la terra ferma,
al llarg del riu
que du la foguera.
"Pel camí equivocat
anem contracorrent,
cantant tal com resem
i somiem
pels carrers on la gent no ens veu
i la terra és solfeig.
Llença la ràdio al mar.
Aquí, vora la llar,
cantarem per nosaltres
i pels estels
que hi ha entre les branques.
Som els desemparats,
masovers dels llegats
que arriben en carrossa
de les entranyes
de l'olivera
"Pel camí equivocat
anem contracorrent,
cantant tal com resem
i somiem,
pels carrers on la gent no ens veu
i la terra és solfeig.
S'invoca Joglaria,
l'arrel més fonda
de l'olivera.
Des de la terra ferma,
al llarg del riu
que du la foguera,
cantarem per nosaltres
i pels estels
que hi ha entre les branques,
que arriben en carrossa
de les entranyes
de l'olivera.
Autor(es): Xavier Baró
