La ciutat no és per mi
Em sorprenc dins |'autobús
Un vell em diu: "Això acaba aquí'.
Almenys una hora dins l'embús.
No comprenc com m'he adormit.
La ciutat no és per mi.
Fum, fred, sorolls i crits.
Ja no sé que hi vinc a fer.
On sóc? No ho veig, no ho sé!
1, 2, 3.5,6 carrers.
Cents de rostres que no conec.
Ningú no es mira ni es diu un mot.
Però tot això, a mi, m'importa poc.
La ciutat no és per a mi.
No sé el què faig jo aquí.
És hora de tornar.
Estic a punt de rebentar!
