La culpa
Font d’energia inesgotable. La més barata i sostenible.
No vull ser biodesagradable però un altre món no és concebible.
Només cal un retret certer o inclús tan sols una mirada
o, encara menys, sols apartant-la, per fer que el motor es posi en marxa.
La culpa mata, la culpa paga, la culpa frega els plats.
I és que la culpa treballa en diumenge, es paga unes canyes, compra flors,
fa caure règims o et posa a règim, abandona l’amant i porta dol.
Vertebra institucions tan solvents! Del Vaticà a les Nacions Unides.
Potser és la fe qui mou muntanyes, baby, però és la culpa qui les edifica.
La culpa mata, la culpa paga, la culpa frega els plats.
La culpa estima, la culpa enganya, la culpa us menjarà.
Autor(es): Carles Mestre
