La creació
Quan lo bon Déu la terra ha criat
a aquest mòn ell ha pensat
" tenc de posar un poc de gent "
i ha preparat un empasto content.
Ancen lo forn, tira caliu
enforna fang i ne ixi home viu.
N'ha fet bells, n'ha fet feos,
n'ha fet de cada color,
ma tots eren fets de carn i de os
en modo que entenguessin dolor,
paritxa dolor.
Aquellos que eren ixits mal cuits,
grocs de pell com un llimò,
los ha posat a plantar ris
a les terres del Japò.
Aquellos que eren ixits ben fets,
blancs i vermells, biondos cabells,
li s'hi ha donat les terres riques
pecosa eren massa bells.
Aquellos que eren ixits brujats,
negres de pell com el carbò,
a una foresta los ha amagats
am a'l serpent, la ximmia i'l lleò.
Quan ha triat la raça sarda
no ha tengut simpatia,
li s'hi ha donat
una terra sense aigua
i quatre ovelles per companya.
Quan ha triat la raça algueresa
ha pres la gent de cor moll,
que no és ni furba ni mataresa,
li s'hi ha donat una terra de sol.
Però…però…però…
no sem cuits i no sem cruns,
no sem sardos i ni espanyols,
no sem bells i no sem feos,
ja sem fets com Déu vol!
Autor(es): Pino Piras
