La desfossilització
En els substrats més remots de l'home pedra,
dormen les despulles de les entitats més antigues,
desproveïdes, inhertes i consumades.
El temps les sedimenta.
El temps les fossilitza.
Però no hi ha metamorfosi de l'inalterable,
De l'experiència sepultada sense maduració
Silenciada, prematurament, la pena o la glòria,
Són els deutes vivents de les entranyes de l'home pedra.
Fòssils que suen,
Bateguen,
Respiren,
Esperen.
