La dona bruna
Cau la tardor blanca i humida
s'omple el carrer de cares grogues,
nines d'argent, vent de tempesta,
les fulles altes de l'estiu se'n van.
Dies oberts i sense besos
la dona bruna en la memòria
que això ja ho deia Ferrater
des d'una cambra de tardor fa temps.
La dona bruna en la memòria
jugant que juga, amor fugaç,
camps de maduixes, albes blaves
Mediterrani endins l'amor marxà.
Jugant que juga, amor fugaç,
el temps va i ve sense mesura
mai no ha estat fàcil prendre mida
al pensament dels besos recordats.
La dona bruna a la tardor
dama blanca plena d'hivern
la dona lluna de l'estiu
la primavera es diu com tu.
La primavera es diu
La primavera es diu
La primavera es diu
La primavera es diu
com tu.
Autor(es): Rafael Xambó
