La dansa de les flors
Les pells són tatuades
de flors de tots colors,
les testes coronades
de lliris blaus de bosc.
Comença ara la dansa
a l'entorn del gran foc,
el so de la guitarra
trenca la vall de plors.
La lluna ens embolcalla,
l'ombra dels cossos nuus
es confon en els somnis
que surten d'ells mig clucs.
Damunt de la pitrera
collarets de plomall,
les llargues arracades
guarnides de corall.
La dansa agafa ritme,
repiquen els tambors,
frenètics s'estremeixen
enmig de la foscor.
Damunt de l'herba seca
cruixeixen en l'amor
exultants de la joia
fatigats dansadors.
Jo en porto aquesta rosa,
tu en duus flor de vímet,
amb feixos d'enramada
bastim el nostre indret.
La dansa al ple de lluna,
ritual de l'amor,
ens purifica els cossos
ornats amb moltes flors.
Autor(es): Joan Colominas,Xumeu Joan
