La dona del camí
Boja, que li diuen.
S’emprovà tots els amors
que l’empetitien.
S’esglaià amb totes les pors
que l’envalentien.
Ramassà tots els records
i l’oblidarien.
La pluja devalla
pels flocs dels seus cabells.
Tall de navalla
li forada les pells.
Plora i calla
tot i serran les dents.
Són quatre canalles
descarregant llurs semens.
Dur de ser una dona per rodar tots els indrets.
Al sac ben poca cosa i la pols de tots els fets.
L’home que s’atura
la mira i no sap que dir.
L’ha recollida nua
de la vora del camí.
Pell sangonosa, cuixes rajant el verí.
Ni cridar no gosar,
deixa que corri el destí
Autor(es): Aleix Renyé,Carles Sarrat
