La darrera estada
Un futur lluny d'aquí
Ja no m'enlluerno, no el puc
assolir.
El temps que resti aquí
Ple d'angoixes i penúries que
em fan embogir.
Miro i veig unes mans
Que no són les meves, són del
vell que viu amb mi
Però no et vull avorrir
Ja em coneixes, sóc un avi,
i disculpa'm, fill
A les 7 a sopar
Quatre pèsols
i un petit tros de ranci tall
A les 8 a dormir, no preciso quina
és l'hora que em faran vestir
Trist final d'un galant que amb
ets seus encants 20 bales va fer
desviar
Però no et vull avorrir
Sóc un avi, ja em coneixes, i
disculpa'm, fill.
Maleït cor tremolós
Que em desboca, que em
trontolla
Tot aquest dolor.
Consolant la soledat
amb una simple mirada una
carícia i un demà.
Et volia sempre amb mi
Em tenies sempre amb tu
No comprenc què és el que
toca viure aquí, perdut
Tan sols veig un sol destí,
Envoltada de tanta por, i
Una paret mal pintada i 3
zeladors
Vull riure amb tu
Vull sentir amb tu
Recordo aquell cavall
Que somniaves cavalcar
Tot seguint aquelles passes
De cavaller encoratjat
Salvant la teva estimada
De les urpes d'aquell drac
Que jo sempre espantava
Quan es feia tard.
Et volia sempre amb mi
Em tenies sempre amb tu
No comprenc què és el que
toca viure aquí, perdut·
Tan sols veig un sol destí
envoltat de tanta por i
una paret mal pintada i 3
zeladors.
Autor(es): Jordi Botey
