La fada del bosc
Diu la fada del bosc
Que m’ha vist dibuixant el teu cos
Un pinzell i un llençol
Aquarel·la del fruit d’un petó
Un esquer mossegat
Pel meu cor desfet en penúries d’amor
Diu la fada, que el verí és l’essència que du el teu nom
Diu la fada que he lliurat ma ventura a les teves mans
Dibuixant el teu cos…
Diu la fada del bosc
Que m’ha vist quan cantava als estels
Una arenga a la nit,
Perquè em porti els teus llavis pacients
Un poema entregat
A través del so d’una vella cançó
Diu la fada que amb la veu s’arrosseguen flaires d’amor
Diu la fada que hi ha un preu amagat darrere els petons
I quan cantes cançons…
I jo dins el bosc…
He perdut la raó dibuixant el teu cos, per amor
I jo dins el vent…
M’he guanyat l’afonia cantant als estels,
I ara veig, que la fada no sap el que es diu
