La fera
Ella estava allà amb el cor de gel
M'estava mirant amb els ulls de mel.
Un somriure fals i el cap de pardals
Des d'allà em fa un gest,
ja no aguanto més.
Un escot provocatiu,
no hi ha ningú més i em riu
I l'ullet m'està picant,
a què està jugant?
Potser és que es burla de mi
Potser s'està equivocant
Potser es tan sols un somni, però estic flipant.
S'aixeca, s'està aixecant,
ja s'ha aixecat i ve cap a mi.
S'apropa a mi.
El front em sua, les cames em tremolen,
Les dents em clequen i el cor em va a cent.
Ja era al meu davant com desafinant
Em contempla bé, jo no sé què fer.
Sé que fa calor, noto la suor
Ara què em dirà, no sé si marxar.
Dels seus llavis surt un mot
que en l'aire es difon del tot
No he entès pas què ha demanat,
estic empanat.
Estúpid responc un "què?"
Se'n fot perquè no l'he entès
T'ho juro piro d'aquí, estic atordit.
S'asseu amb mi, al meu costat,
em toca i s'arramba a mi.
Em moro aquí!
Mirada de serp, i urpes de llop,
esgarrapades, delirava del tot.
Una fera s'havia tornat,
em clavà els seus ullals per prendre'm la sang
En vampiressa s'havia tornat,
s'aferrà al meu coll i em començà a xuclar.
