L'aflicció
Tu i jo érem nosaltres dins d'aquells que eren nostres
al voltant d'un context que ens feia i on vivíem.
Ara som un plural que ha perdut el prefix
i que ens mengem la cua del pretext circular.
Som una multitud feta de solitaris.
Tu eres el camí teu i ells són l'estigma nostre.
Jo enyore una família que he triat i m'ignora.
Desteixida memòria, recorda'm la drecera
per on tot brolla arrere... Desintegrant-se, exsangüe,
desteixint-se els tapissos, desfeta, escampada,
esmaperduda, dòcil, desteixida memòria,
recomposa'm els versos que he perdut, fent camí,
perquè ara vull refer-los en camí de tornada,
sota un cel inclement, enllà de tants papers
ratllats i esmicolats o com a pètals despresos
del viure desescrit, del veure desteixit,
tot aquell argument de la meua pel·lícula
vital, rebobinada, potser mig censurada:
ara només sent córrer el vertigen d'imatges
visionades només mentre travesse el túnel
sense argument, sens versos vers la llum que m'encegue...
Perquè, literalment - i literàriament –
he perdut els papers algunes – massa – voltes:
poques voltes, si compte que acabe retrobant-los
i refent-los potser... abans de destruir-los.
Com podria descriure l'aflicció que ara sent...?
L'aflicció, no la pena o el dolor o l'angoixa,
o la gran frustració... - sabeu? A mi em fot molt,
moltíssim, quan algú m'assenyala o m'inclou
a l'informe ramat dels "ressentits",
quan precisament són ells eixos ressentits
que han col·laborat, amb ganes i eficàcia,
a deixar-me frustrat... Però, descriure ara
l'aflicció que l'edat - i els treballs i els fets,
i el viure i el morir - ha anat acumulant-me...
S'aproxima un naufragi - la descripció, vull dir -:
No sóc un nàufrag, però... No estic enfonsat.
Tampoc divise Ítaca ni llums a l'horitzó
quan va fent-se de nit i ja no sé nadar
ni enfonsar-me ni res... Sé que em despertaré
i encara seré nàufrag i encara sentiré
l'olor de l'aflicció - és una olor molt freda
i té un color molt lívid - és... una sensació
que em recorre per dins i m'acompanyarà
en el passeig per l'illa on sóc "empadronat",
on escampe la vista pel paisatge estimat,
on jo també sóc illa o escull indefinit
que no està ni marcat al mapa.
L'aflicció
Autor(es): David Mira,Jesús Barranco
