La Gara

Blues de Picolat

Sol dins la gara
assentat a l’únic banc
glaçat com les vies,
i els peus dins el fang.
Somniï de te veure
en els trens que arribaran.

Anys sense tu, anys
planyent cada instant,
segon sense el que
s’esvaiex l’amant.
El vi begut agreja
l’estomac cremant.

Sí, m’escriuré dins el cap
mil cançons de venjança.
I faré com qui no sap
morir de la recança.

S’alluma el llum
sol al moll de la gara,
punt negre perdut
sense cap cara.
Al lluny viatgers oiran
uns plors en la vesprada