La flor

Xarim Aresté

El món gira per tu
però no tot és costa avall
dóna'm del teu amor
jo amb una miqueta faig
El món gira per tu
però no tot és costa avall
dóna'm del teu amor
jo amb una miqueta faig

Viure sempre amb el cor a la mà
tot el que tens ho hauràs de deixar anar
tard o d'hora el toll s'haurà eixugat
tard o d'hora tu, jo i ella haurem marxat
Viure sempre amb el cap al demà
doni'm plaer o deixi'm estar
tard o d'hora tot serà escapçat
tard o d'hora tu, jo i ella haurem marxat

El món gira per tu
però no tot és costa avall
dóna'm del teu amor
jo amb una miqueta faig
El món gira per tu
però no tot és costa avall
no cal tant d'amor
jo amb una miqueta faig

Tant regar-la i la flor se'n va anar
tanta estima i la flor es va negar
Tant regar-la i la flor se'n va anar
tanta estima i la flor es va negar
no t'ho preguis mai com un comiat
no t'ho preguis mai com un comiat
però tard o d'hora tu, jo i ella haurem marxat

El món gira per tu
però no tot és costa avall
dóna'm del teu amor
jo amb una miqueta faig
El món gira per tu
però no tot és costa avall
no cal tant d'amor
jo amb una miqueta faig
no cal tant d'amor
jo amb una miqueta faig
no cal tant d'amor

Va marxar però l'amor va quadrar.
Rere la naturalesa
rere del pare, rere del mestre
cents de milers de sistemes
tots fallant alhora, fent llums allà fora
fent llums allà fora

Perquè hi ha ombres que tenen constància
i volen en cercles sobre el camp de batalla
Haurem de trobar la talla
però hi ha tanta tralla
hi ha tanta tralla

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre
i assumim la vanitat, no som herois
només som indomables

Rere la naturalesa
rere la massa, rere el poeta
cents de milers de persones caminant alhora
somniant allà fora
somniant allà fora

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre
i assumim la vanitat, no som herois
només som indomables.