La font
Asseguda ran de l'aigua,
Ran de l'aigua d'una font,
Está la blanca donzella
Pentinant sos cabells d'or.
—¡Ay! dona d'aigua qu'habites
Dins la fonteta del bosc,
Ton mirall diu que som bella,
Però pobra com les flors.—
La jove canta y se mira...
i corre, corre la font.
Ran de l'aigua, pensativa
La joveneta no 's mou;
Si prest s'omplia sa gerra,
No tant s'omplia son cor.
—¡Ay dona d'aigua si 'm davas
Perles fines y tresors,
Jo reina d'amor seria
Dins un castell com un sol!—
La jove calla y se mira...
i corre, corre la font.
Consirosa com la lluna,
La donzella va pe'l bosch:
Ja no's mira les estrelles,
Ja no escolta'l rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
Fa dins l'aigua trist ressò...
Lo rossinyol fuig y calla,
La lluna blanca se pon,
L'auba plorant se desperta...
i corre, corre la font.
Autor(es): Miquel Costa i Llobera,Aucell cantaire
