La foscor de les nits

Pellikana

Als carrers de la gran ciutat,
l'ànima en pena rodejada de soledat.
Als estrets carrerons de la llibertat
el teu cor i el meu viuen l'eternitat.

Aquest conte de fades un dia va acabar,
el malson que avui ha començat
somnis, il·lusions i esperances perdudes
en la barra d'aquell bar...

Avui t'escric pot ser per darrer cop
les tenebres envolten el meu cor
Avui t'escric pot ser per darrer cop
les nits son llargues, sempre esperant la mort
Avui t'escric pot ser per darrer cop
Mort en vida, completament mort d'amor.

Ara que les llàgrimes envolten el meu rostre
ara que la foscor de les nits envolta el meu cor
Avui t'escric pot ser per darrer cop

Els teus llavis i els meus
mai es podien separar
i ara que tot acaba:
Què tindré que fer per a poder-te oblidar?

Falses promeses d'amor
que ara ja s'han esborrat.
El cor partit en dos
quan no hi ets
quan no et veig al meu costat.