La ginqueta
Quanta glòria es passada
a damunt de la pedra rodona
la ginqueta de història raona
la ginqueta n'és fins llisada.
I quantes versos me dona
quan vaig a collir poesia,
l'antiga ginqueta retorna
cantar-me veus de genìa:
contes, barons, barrotx i cavalls,
passos de peu descalç.
L'Alguer de sempre se vanta
d'ésser pals català
la ginqueta me vol recordar
a mi ella me canta:
verso el trecents- i- cinquanta
la rocaforta algueresa
tè força naval genovesa
en mig de una mar que t'encanta.
L'humil ginqueta assentada
carinyada dels brincs dels pardals
de altres ginquetes pressada
me parla de antics germans;
ma, ninguna rima escandida
que fa així cartolina il.lustrada:
és muda la d'ella parlada
quan canta histories de vida.
Fem part de la corona
quan "Pere el cerimoniós"
s'aixeca un dia boriós
a dar l'ordre que no perdona:
envia Cabrera, almirall
de vaixells aragonesos,
contra sardos i genovesos;
Cabrera vinci, és normal:
set-cents combatents genovesos
contra, sol, vint-mil de Aragona.
Lo Doria resisti sis mesos;
Pere, no fa més cerimonia:
diu al Doria de fer bon minyó,
che l'Alguer te d'estar catalana.
Se firma la sotmissió
de lluitar ningú té més gana.
La ginqueta dolça me diu
que en allí, al vell carreró
ont tè la col.locació
hi estava lo popul més viu:
rei que avui són en gloria
passaven en gran comunió
senyant armes de història;
bisbes en processió;
rodes que tragen canons;
cutxos, gates, ratons.
Diventem país català
tanto Roma és allunt
Barcelona la mare serà,
que l'Alguer ne guadanya bon punt.
La ginqueta diu lo que sap;
dolça veu de natura,
històries de cap en cap:
rondalla eterna, que dura.
L'Alguer s'anava formant
de gent de antiga raça:
català s'enteneva parlant,
al sardo hi tanquen la plaça.
Lo país és de la corona
lo rei hi diu: Fidelissima!
Sem gemellos de Tarragona!
Tota historia bel·lissima.
La ginqueta, a tants, se sap,
no dona gran sensació,
se invetxe, t'escudi al cap
alhora si l'entens l'emoció
Algueresos, força i coratge!
Catalunya és plena de gloria
mos ha dat un dolç llenguatge:
lo guadany, però, és de la història.
Quanta gloria hi és estada
sobre la pedra rodona:
la ginqueta n'és fins llisada!
La ginqueta de historia raona;
mos parla de historia passada:
la ginqueta n'és fins llisada!
La ginqueta…la ginqueta…
Autor(es): Pino Piras
