La història del Ramonet

Lluís el Sifoner

Ramonet era un xiquet
que va nàixer un any quaranta
anys de por i molt de fred
on la fam tot s'ho menjava

uns pantalons apedaçats
los ulls li omplien la cara

i duien molt cap a dins
esguits d'una por estranya

i duien molt cap a dins
esguits d'una por estranya

I deia el senyor rector
que calia treballar
i perdona-ls enemics
i no fer mai cap pecat

No furtar res de ningú
per molt lladre que aquell fos

I anar alerta amb les dones
que eren un pecat molt gros

I anar alerta amb les dones
que eren un pecat molt gros

Ramonet amb catorze anys
i la sang feta verí
no sabia que faria
per tal de troba'un camí

Li resava a Sant Josep
i li duia una pesseta

Cada volta que pensava
tocar-se la cacaueta (bis)

Allò era pecat mortal
i ana' amb dones més encara
mil flamerades de sang
li pujaven a la cara

Escolte senyor rector
voldria dir-li una cosa

Que és meua i del meu amic
Joanet de la Perola

Que és meua i del meu amic
Joanet de la Perola

Com els dos estem fotuts
i les dones són pecat
hem pensat que l'un a l'altre
ens podríem apanyar

Vés a l'aigua beneïda
i renta't ben bé eixa llengua

Tres dies agenollat
resant-li a Santa Tecla

Tres dies agenollat
resant-li a Santa Tecla

Ramonet ja no pot més
i li pica la bragueta
però ja no vol posar-li
a Sant Josep la pesseta

Se'n va a fer-li la visita
i a dir-li quatre cosetes

I li furta dels seus peus
la caixeta amb les pessetes

I li furta dels seus peus
la caixeta amb les pessetes

I amb el Joanet se'n va
corrent a la capital
i s'ho gasten tot en pipes
i donant beure als pardals

I després es preguntaven
les cosquerelles del mal

Com podien ser tan dolces
en alguns pecats mortals

Com podien ser tan dolces
en alguns pecats mortals