La lluna
La lluna, la pruna, és un plat rodó,
de vegades tall de síndria, de vegades un meló.
La lluna, la pruna, és com un botó,
de vegades és llanterna, de vegades és carbó.
Que era com un mirall, va dir el Josep Maria.
Qui s'hi pentinarà? Això no ho sabia.
Que era com un formatge va dir la Joana.
Qui se la menjarà? Segur que té molta gana.
La lluna, la pruna, si és de sabó,
amigues estrelles, fareu bona olor.
