L'alegria i la tristor
Demà obrin la finestra
l'alegria i la tristor.
surten amb les mans fermades
sense por, sense rancor.
es miren l'una a l'altra
i omplen tot l'aire d'amor.
enyorava les rialles
que el temps se'n va anar duent.
eren fresques, eren meves,
eren teves i de més gent.
de llàgrimes fetes
caminant pels carrers.
de les cases de les vides,
dels pobles que van creixent,
la tristor i l'alegria a les cares de la gent
i a dins la meva vida... només visc allò que sent.
no em mirin les històries,
histèries d'evolucions.
no em contin més coverbos
amb excuses ni raons.
els ulls del cors saben
que demà sortirà el sol.
digau-li a la finestra
que s'obri de bat a bat.
que els sentiments han de créixer
i han de viure més enllà
de riqueses fetes
trepitjant gent pels carrers.
de les cases de les vides,
dels pobles que van creixent,
la tristor i l'alegria a les cares de la gent
i a dins la meva vida... només visc allò que sent.
Autor(es): Katau
