La llei del plaer
Creus que podré volar?
saltar per la finestra?
hi ha un bon tros d'aquí a baix,
la gent ens sentirà.
Però això ho hem d'arreglar
a soles tu i jo,
en un lloc on els crits
són la llei del plaer.
No deixo de pensar
com ens podrem frenar,
ara no és el moment,
potser demà, potser demà.
Avui no hi ha ni déu,
crec que podré arribar,
però no em toquis, que cremes
i em faries caure!, caure!
Per què em claves els ulls
d'aquesta forma estranya?
per què tanques el llum
i em mossegues les mans?
No deixo de pensar
què farem a la nit,
tots dos sobre el llit,
provant els cinc sentits.
No deixo de pensar
com ens podrem frenar,
és la llei del plaer.
Deixa'm sortir del llit,
perquè em tens lligat,
jo no sé què em vols fer,
però estàs molt excitada.
Però això ho hem d'arreglar
a soles tu i jo,
en un lloc on els crits
són la llei del plaer.
Autor(es): Xavi Boronat
