La lluna i la mitjanit
La clau entre les mans
i pren-la a poc a poc
quan mires despistat
com sempre, com sempre
no trobes la manera de ser més tendre
com sempre
matiner, atabalat, matiner
com sempre, com sempre
no trobes la manera de ser més tendre
com sempre
però ets tu, matiner, atabalat
com sempre, com sempre
a la teva manera em dónes trossos de pedra
com sempre
a mig trencar
a mig camí, ben amagats
la teva lluna, a mitjanit
són dos paraules
les que m'avisen
torna al forat
més fosc de la casa
i mira darrera del que no passa
i gira la clau entre les teves mans
de marbre sóc, m'amago al teu abric
de marbre sóc,i moro al teu abric
de marbre sóc
troba, troba el teu racó
mira i mira però no t'amaguis
creua, creua tots els ponts
i no ploris sota el replà
que és de marbre fred i fosc
troba, troba el teu racó
mira i mira però no t'amaguis
creua, creua tots els ponts
i no miris sota el replà
que és de marbre fred i fosc
que és de marbre fred i fosc
i de marbre sóc m'amago al teu abric
de marbre sóc i moro al teu cor.
Autor(es): Núria Tamayo/ Oriol Codina
