L'amagatall del sol
Pense que de vegades estic sol,
que no hi ha ningú més al món,
que no puc afrontar la vida
que se'm presenta sense por.
Dies de pluja, núvols per tots els llocs.
Tristesa gris per a tothom.
No trobe ajuda per ningun racó.
No crec en cap déu de l'amor.
Podràs recórrer el món
amb moltes ganes, paciència i il·lusió.
Voràs l'amagatall del sol
darrere els cristalls de la passió.
Llargs camins i sempre sense direcció,
perdut entre jardins de pols.
Uns ulls que marquen la incertesa
d'un món que al meu cor no respon.
Com un paper cremat per un raig del sol
la meua esperança es dissol.
Ja no puc afrontar la vida
que se'm presenta sense por.
Un fort dolor em pressiona el pit,
la meua llum deixa d'existir.
No deixes que et vença la nit.
No puc deixar de pensar que ací
una ànima trista desitja morir.
Obri els ulls i mira la llum perquè…
Podràs ser feliç si vols
deixant enrere els problemes i el dolor.
Voràs l'amagatall del sol
si als teus ull deixes brillar la calor.
