La maleta
Me’n vaig de viatge
i empleno la maleta amb tot allò que ja no vull.
Potser la deixi a casa
o potser que me l’emporti per llençar-ho tot ben lluny.
M’hauré de fer una llista
per tal d’assegurar-me de no deixar-me res.
Potser demani ajuda,
per si em passa per alt alguna cosa, incloure-la.
Me’n vaig de viatge
i penso deixar enrere tot allò que ja no vull
Potser que ho deixi a casa
O potser que m’ho emporti per llençar-ho tot ben lluny
M’hauré de fer una llista
Per tal d’assegurar-me de no guardar-me res.
Potser demani ajuda,
Per si em passa per alt alguna cosa, incloure-la.
Primer de tot hi deixaré la por.
L’angoixa que em provoca qualsevol mal record.
Després l’enveja insana,
que és la mala llavor, mare de tots els meus rancors.
L’orgull inacabable,
que em tanca els ulls a tot allò que és nou, i molt provablement millor.
I quan per fi m’alliberi de tot,
lleugera i sense presses emprendré el meu vol.
I quan per fi hagi demanat perdó,
lleugera i sense presses reprendré el meu vol.
