La mar
La mar em vesteix de sal
i m´omple ets ulls d'alegria
no me la puc treure des cap
ella m'anima sa vida.
Fa costat es sol, sa lluna,
sa nit i en es dia.
I fa que ses fronteres
siguin bretxes malferides.
Com tu, i et tenc present
una mirada que m'espavila.
Un brot d'olivera
i una estora de flors blanques i liles.
Dies de males corrents
se'ls beu de manera tranquil·la.
Plora mals d'amors,
recorda moltes veus perdudes.
Dóna i viu llegendes,
ajuda qui estima,
és foc, passió és amor.
La mare de tota sa vida.
Tenim tot es temps
serem una vena d'aigua dolça,
i brollarem per damunt
de sa cresta d'una ola.
Sa licor de primavera,
ets perfum de nit i dia.
Ets tendresa matinera,
ets sa llum que em guia.
Dies de vents d'hivern,
besades en forma d'ona
els prenc amb mans obertes.
Són meues una estona.
Com tu, i et tenc present
una mirada que m'espavila.
Un brot d'olivera
i una estora de flors blanques i liles.
Sa licor de primavera,
ets perfum de nit i dia.
Ets tendresa matinera,
ets sa llum que em guia.
Autor(es): Cris Juanico
