La mongeta que balla
És la mongeta que balla.
La que va pels prats, i on garbella la palla.
És la mongeta que balla.
Poc que en té pas res, de ruda.
És la mongeta que balla,
i el llamp l'ajuda.
Dubto d'estar preparat
per això que arriba.
Però i si no em llenço
poc que ho sabré mai.
Hi ha el misteri, trucant,
a la porta altra vegada.
I jo dubto d'estar preparat
per això que arriba.
Era un cistell ple de nous.
I les bruixes donaven pa,
pel cistell a la porta.
Nogensmenys, tal vegada
el cistell dalt la teulada.
I ni nous, no, ni cistell,
ni bruixes ni pa.
És la mongeta que balla.
Som tal vegada massa febles
per poder ser lliures.
Autor(es): Orna
