L'amor, misteriòs i translúcid
Em fique el bocata en la motxilla i me'n vaig
caminant i rient cap a l'escola
¡quin matí, quin sol, quina frescoreta fa la vida!
ja feia temps que no la sentia, perquè
em vaig caure jugant a "toque terra i alce"
i em vaig clavar un tirabuixó en el genoll
i me'n vaig anar correguent i plorant
a contar-li-ho a la mestra, que d'un estiró
me'l va llevar, i així és l'amor:
Misteriós i translúcid com l'orella d'un fetus
La vida es veu millor al trasllum de l'orella d'un fetus
M'he fabricat unes ulleres amb les dos orelles d'un fetus
La vida es veu millor al trasllum de l'orella d'un fetus
Ulleres d'orelles de fetus
Autor(es): Josep Artés
