L'amistat i l'amor

Toni Morlà

Sé que l'amistat
potser és el més perfecte amor
però ets una dona
i contra tu no puc lluitar
sé que estès fermada
i he fet una reflexió
ets com a una rosa
d'un jardí que no és meu.

Ets una frontera
molt difícil de creuar
ets com un mirall
que jo no gos ni a tocar-lo,
ets l'eterna por
d'aquell que espera el sí o el no
ets la lluna blanca
que coloreja la mar.

Ets la melodia
que desperta el sentiment
ets com una pluja
que neteja el meu mirar,
ets com aquell fons blau
dins l'horitzó del meu demà
ets sol de febrer
que ja ens deixa lentament.

E1 meu patrimoni,
ja ho coneixes, és molt poc
el meu equipatge
va ple de motivacions
saps que visc al dia
i no puc fer un doble joc
tenc una guitarra
i unes ales per volar,
avui som aquí
i demà som allà
faig una cançó
i sols per a tu la vull cantar.

Ets un camí estret
que sols Dėu sap cap a on se'n va
ets la papallona
que revolta dins l'estiu,
ets una gavina
que ningú sap on tė el niu
ets com a muntanya
que el cim no es pot coronar.

Ets la que enamora
sense esforç, sense intenció
ets un horabaixa
a principis de l'hivern,
ets l'ànima forta
que festeja el meu govern
ets la dolça musa
que somnia el cantautor.

Ets aquella platja
que espera el bes de la mar
ets el vent del nord
que rabiós esqueia el cel,
ets la matinada
agafant color de mel
ets la gran pregunta
silenciosa d'un mirar.
Ets tan poderosa
que m'has robat el dormir
ets allȯ possible
que m'ajuda a ésser mės fort ,
ets aquella veu
que escoltarė abans de ma mort
ets una distȧncia
que no la puc sofrir
sė que l'amistat
potser és el més perfecte amor,
perȯ ets una dona
i contra tu no puc lluitar.