L'amor al mig
Passen els dies com bòlids per un espai infinit
i ombres rere la lluerna que proven d’existir.
Vaig deixar-me l’astrolabi i les bengales,
i no vull cap equip de salvament.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Tots els camins de bondat poden fer-te roí.
El país de la innocència no és ningun país.
Benvingut, deia un amic, a la vida,
però no vaig voler passar a dins.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Busques sentit als encontres que no pots desxifrar
(significats o vertígens a les portes de l’atzar).
Com un dau se m’enlairava la vida
i rodava amb l’encant i el sofriment.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
No hi ha petjades enrere, tot li ho deixe a l’oblit.
Fa molt de temps que camine cap al fons de la nit.
Recordar també és seguir acomiadant-se
mentre boten els dofins.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Tingues viatgera viatges tan bons com coincidir.
Vages o tornes, tu saps que trobaràs l’amor al mig.
La soledat que ens lletrejava la vida
té les seues tornades de desig.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Autor(es): Ivan Brull
