La mort del trompetista
Desperto enmig del llit de fems del campament
Amb una ampolla en mà de desti•lat de sentiments
Tot és fosc, tot és borrós i m'entrebanco amb "camarades" farts d'alcohol
Miro al cel i en l'horitzó veig com neixen els raig del sol.
I des del més profunt silenci,com un cop de puny al mig del cap
Ressona dintre meu el toc de diana, maleït qui el fa sonar!
Es lleva el món, es lleva el front amb cara de ressaca i molta son
Renecs insults i noms del porc, "fills de puta" que es canten amb el cor
I no s'atura i no té por, ell seguéix tocant l'intrument de l'infern
Quan des de cada tenda surten homes armats amb ganivets
I el temps s'atura al sentir que una arma ha disparat
I cau el trompetista quan la bala li ha travessat el cap.
Cauen llagrimes de vodka amb sal
del rostre en blanc del nostre general.
S'apropa al cos inert, el pols se'n va
Neteja l'arma, ordena "- Funeral d'estat"
I el temps, s'atura al sentir que una arma ha disparat
I cau el trompetista quan la bala li ha travessat el cap.
I els pares reben banderes negres i una trompeta orfe de so
I cartes que parlen de mort digne i honor.
