La mort no té clàxon
No t'avisa i et trontolla
i no t'advertirà mai
un aligot negre és el seu mirall.
No té clàxons ni duu rodes
ni vidres ni intermitents
només té una sola eixida la vida
tan sols una sola eixida la vida.
No és el sol tampoc la pluja
un núvol de torb i neu.
És pensar en un altre temps un altre espai
on no es forgin les pistoles
ni rellotges ni diners
tots nosaltres cendres al vent dels estels.
Com un foll esbojarrat
abocat a un espadanya
vida és l'alè de la temuda mort.
És una trista munió
de mans plenes de suor
soroll de pistoles contra un pobre infant
tan sols una bala a un infant.
No és el sol tampoc la pluja
un núvol de torb i neu.
És pensar en un altre temps un altre espai
on no es forgin les pistoles
ni rellotges ni diners
tots nosaltres cendres al vent dels estels.
Rosa dels temps és la mort
són quatre llençols usats
que segur a tots un dia cobriran.
Obrint la pell de la vida
clàxons de la mort on sou
la mort mai no porta clàxons
digues quan ja n'hi ha prou.
Vida és l'alè de la mort
vida és haver vist la llum
tothom hauria de poder-la tastar
on no es forgin les pistoles
ni els rellotges ni els diners
tots nosaltres cendres al vent dels estels.
La mort cendres, al vent dels estels.
Autor(es): Jordi Botey