L'animal que em fa patir
T'amagues corbata amb camisa
que et planxes d'orgull i et gires quan els demés no miren
observa el que camina
de l'aigua d'un gran riu li vols treure l'aire que respira
i la seva alegria, que es comprada amb falsedat per privar-li la seva llibertat
i complir la voluntat, em vens el cel i em prens el pèl
i encara et queixes que amarguem la teva mel!
I volar, volar per sobre de les pors!
He canviat i he esborrat l'excusa per ser fort.
No noto l'escalfor,
quan mans fredes decideixen pel meu bé, que m’envien al carrer
estranya sensació, que alliberen les promeses d'una taula en una discussió
m'han tapat les paraules
ensenyant-me les faules d'una vida, que un dia vaig somiar
tot cegat per les trampes
vull trobar les respostes un dia com avui...
I volar, volar per sobre del les pors!
He canviat i he esborrat l'excusa per ser fort.
I un dia com avui i tu com sempre preocupat
la gent passa al teu costat com si fossin tots estranys
res no sents, res no saps, un holograma del destí
una pel·lícula que han posat perquè t'anessis a dormir
i entreguessis al destí a l’animal que et fa patir
més enllà de les fronteres de les pors...
Jo vull volar! I volar per sobre de les pors!
He canviat i he esborrat l'excusa per ser fort.
I volar, volar per sobre del les pors!
He canviat i he esborrat l'excusa per ser fort.
