La núvia
Mai l´aurora no havia mostrat
els seus ullals tan salvatgement lluents
ni clavat a la blanca lluna
queixalada tan fonda i tan endins.
Mai cap cor tan tendre no havia glaçat
aquella que de plors vesteix el dia
ni pintat a la cara dels que riuen
un posat més fosc i més pansit.
Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia.
Ara un raig de llum encén els seus cabells
retallant-li ombres a la cara,
els seus pits freds ja no tremolen,
li han posat flors negres a les mans.
Avui havia de ser un dia feliç per a la núvia.
Autor(es): Joan Pairó
