La noia del port
Era allà fent temps,
on el temps hi descansa ,
i res importava
i a ningú esperava
allà al moll d'Athiniós.
¿Qui era aquella noia del port?
Impossible tresor,
impassible bellesa irreal
¿Un miratge d'agost?
Quan va obrir el cel
el buc salpava
i jo em veia guanyar mar
amb un regust d'enyor:
la vista perduda...
i perdent a la noia del port.
...............................................................
No he fet cas a qui diu
que el record és consol
si el present no et somriu:
d'aquells ulls no vull ser fugitiu.
Així, any rere any
a Santorini m'embarco,
i com un enze cíclic,
dins un somni hipnòtic,
vaig dient als d´allà:
¿Viu aquí la noia del port?
Impossible tresor.
per trobar-lo has de perdre´t del tot
¿Veus la noia al teu port?
Autor(es): Jaume Boix,Carles Hereu
