La panxa del bou
c a la panxa del bou, on no neva ni plou, on ningú m'espanta.
Prefereixo estar sol.
No sé si sóc un covard, o és que no estic preparat per viure una vida on sempre guanya el més fort.
Crec en tu i crec en mi, crec en l'home i en
Deu, crec en l'esperança que ens fa viure el present.
Potser creus que estic boig qui sóc massa sincer, no tinc por al ridícul ni al que em diguin. I sé que no em veus, sóc com un miratge dins el teu cap desert, i sé que no em creus, però sóc dintre teu. I deixa'm creure que no estic somiant. I vull saber com estimar-me a la gent tal com és.
No sé si riure o plorar, no sé si perdre o guanyar, no sé si m'escoltes ni si et dic la veritat. Sóc a la panxa del bou, potser creus que estic boig, però no vull sortir-ne fins que em cridin. I sé que no em veus, sóc com un miratge dins el teu cap desert, i sé que no em creus, però sóc dintre teu. I deixa'm creure que no estic somiant. I vull saber com estimar-me a la gent tal com és...
Autor(es): Bàrcena/ Villarroya
