La presó de Lleida
A la ciutat de Lleida
si n'hi ha una presó,
de presos mai ni manquen,
prou n'hi porta el baró.
Si n'hi ha trenta presos
que canten una cançó,
l'ha treta i l'ha dictada
el més jove de tots.
La nina se'ls escolta
de dalt del mirador
i a cada posadeta
ne davalla un graó.
Els presos se n'adonen
i paren la cançó
"Canteu,canteu bons presos,
canteu-me la cançó!"
"Com cantarem senyora
si estem en greu presó?"
"Canteu, canteu-me, presos,
canteu-me la cançó!"
"Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó".
Ja se'n va al seu pare
a demanar-li un do.
"Ai, pare, lo bon pare,
jo vos demano un do"
"Ai, filla, la meva filla,
quin do vols que jo et dó?"
"Ai,pare lo meu pare,
les claus de la presó"
"Ai,filla,la meva filla,
això no pot ser,no"
"Els presos fugirien,
com quedaria jo?
Digues, perquè vols, filla,
les claus de la presó?"
"Ai, pare, lo bon pare,
per treure l'animador"
"Ai,filla la meva fills,
qui és el teu animador?"
"Ai, pare, lo meu pare,
el més jove de tots"
"Ai, filla, la meva filla,
això no pot ser, no"
"Han cremat la Garriga,
l'Urgell i el Rosselló,
s'acosta el Sant Diumenge
i els penjarem a tots."
"Ai, pare, lo bon pare,
no pengeu l'animador".
"Ai,filla, la meva filla,
ell serà el primer de tots
Les cordes són filades,
Que em costen a preu d'or"
"Ai, pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot!
Feu les cordes de plata,
feu-ne els dogals d'or,
i a cada cap de forca
poseu-hi un ram de flors
Perquè la gent quan passi
senti la bona olor
i resin un Parenostre
per l'ànima de tots."
Autor(es): Popular
