La punta i l'agulla
El dia de Sant Joan,
ara va la punta,
n’és un dia d’alegria,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo me’n baixo carrer avall
ara va la punta,
per veure si li’n veuria
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo la veig dalt d’un balcó,
ara va la punta,
a dalt d’un balcó que hi cosia
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo li dic si puc pujar,
ara va la punta,
i amb el cap me’n diu que sí,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo ja pujo escala amunt,
ara va la punta,
cap allà on ella hi cosia,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Per mitjà m’emporto un banc,
ara va la punta,
però per ella una cadira,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Per mi me’n porta pa blanc,
ara va la punta,
però per ella llonganissa,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo li aixeco el davantal,
ara va la punta,
i ella s’aixeca les faldilles,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo li aixeco els enaguets,
ara va la punta,
ella s’aixeca la camisa,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo li veig un ull ‘clucat,
ara va la punta,
i un altre que si li obria,
la punta i l’agulla d’aquella modista.
Autor(es): Popular
