La revolta
Queia el sol, era un matí d'agost,
amb una calda asfixiant,
jo arribava de fer carretera
i cansat vaig anar a un bar.
Quan darrera meu
va entrar una mossa imponent,
tothom es girava,
mirant el seu cos calent.
Els seus ulls brillaven,
com foc que crema l'aire,
el seu cos calent,
ella s'acariciava.
Molt tranquil.la va anar cap al riu,
com si es volgués banyar,
tot el poble era allà amagat,
esperant el gran moment.
I sense manies
aquella flor es despullava
i allà d'entre els arbres
la revolta va esclatar.
Els seus ulls brillaven,
com foc que crema l'aire,
el seu cos calent,
ella s'acariciava.
Autor(es): Àlex Bas/ Xavi Boronat
