La Rosa

Ester Formosa

Com la sang, és roja viva
quan es bada de matí
i la brisa no la frega
per no cremar-ne l'encís.

Al migdia s'obre encesa
com un corall encarnat
que l'ona deixa a l'arena
i el sol s'ajup a mirar.

Ara el color se li trenca
com la pell de qui té por
mentre empal·lideix el dia
i s'esborra l'horitzó.

Quan la nit toca la dolça
cançó obscura de flabiol
i els estels en el cel giren
perquè ens oblidem del sol

bufa un vent que la despulla
amb tendresa, a poc a poc
i en perdre l'ultima fulla
neix el dia i ella mor.