L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l´arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s´apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l´estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s´arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l´hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més
Autor(es): Marc Granell
