La reina boja

Marc Durandeau

Mira com juga sola, la miro i em somriu.
Habita la casa blanca de l'altre costat del riu.
Li diuen la Reina Boja, la Reina del jardí.
La lluna és la seva cosa.

Avui, com cada dia,
la matinada l'ha sorprès
cavant i cavant la terra,
plantant arbres i flors.
Mentre al món l'empresonen,
la lluna l'omple de colors,
la lluna, la meva utopia.

Sovint, quan el sol fatiga,
la Reina aixeca el cap per mirar,
és quan s'adona, ferida, que els de sempre
li ho van destrossant tot,
callada i sense protestar ella torna
i torna ara a plantar.
La lluna és la seva cova.

Demà com cada dia,
alguns la trobaran
cavant i cavant la terra,
plantant arbrers i flors,
tot i que l'envolten
de cucs d'asfalt, de pol·lució,
ella seguirà plantant colors.

Mira com juga sola, ,
la miro i em somriu.
Dansa amb els ocells,
i parla als esquirols,
li diuen la Reina Boja, la Reina del jardí.
La lluna és la seva cova.

Si mai arribés el dia
que em veiés capaç de creuar el riu,
d'acostar-me a la seva vida
i de parlar-li del que duc a dins...
Ei, mama, mira'm! No puc ni podré mai..
ella coneix bé el que jo sempre aniré buscant:
La llibertat, la llibertat, la llibertat.