La revolució dels teus ulls
És la morfina que desprenen els teus ulls
Que cada cop em maten si no puc tenir-te
I no tinc prou per sobreviure
Si no respire al teu costat em falta oxígen.
Són els somriures, són les mirades
Són les paraules que ara guardes amagades
Espera’m desperta, perquè a la nit
Vindré a furtar-te cada somni.
Sabràs per què estic trist
Al meu cor de paper has dibuixat
El colors del teus ulls.
Som i serem una revolució
Que ha vist morir de pena al cor
Cantarem tots dos aquesta cançó
Fins veure morir l’amor.
Recorde i me n’adone de les hores mortes
Que passàvem abraçant-nos
No era tan car ni complicat dir que ens amàvem
Buscar excuses no ha sigut massa lloable
No espere ni m’impaciente,
No vull morir per recordar la teua imatge
No vull sofrir em queda encara un llarg viatge.
Sabràs per què estic trist
Al meu cor de paper has dibuixat
El colors del teus ulls.
Som i serem una revolució
Que ha vist morir de pena al cor
Cantarem tots dos aquesta cançó
Fins veure morir l’amor.
No vull morir per recordar la teua imatge
No vull sofrir em queda encara un llarg viatge.
