La Rosa
Quan s'aixeca el vent es despulla la rosa
del clavell sols queda un pensament.
Quan pel finestral entren trossos del sol
enlluernant un balancí quasi oblidat...
Llavors vull cantar!
Llavors vull cantar!
La teva pell,
les teves mans,
els teus cabells,
els teus encants.
Rosa del meu roser, roser del meu jardí,
jardí de tants de cops em fas patir:
Quan et tinc no et vull, quan et vull no et tinc,
però necessito no saber-te lluny...
Per això vull cantar!
Per això vull cantar!
La teva pell,
les teves mans,
els teus cabells,
els teus encants.
Quan s'adorm el vent un raig lleu de lluna
il·lumina el teu cos calent.
L'entrecama d'argent amb rissos de suau pèl
i uns llavis que s'endollen dolçament.
Estic enganxat!
Estic enganxat!
a la teva pell,
a les teves mans,
als teus cabells,
als teus encants.
Autor(es): Llibori,Quic Estrach
